Cercar

Inici -> Visitar Palma -> Patis de Palma

 
 

 

Ca´n Montenegro

Descripció

L'estructura de la façana d´aquest edifici, també anomenat Ca´n Despuig, reflecteix la tradicional divisió en tres plantes. La planta baixa presenta dos portals adovellats de mig punt. Entre les dues portes, hi destaca el gran escut de la família Despuig, amb una làpida que commemora el nomenament de Ramon Despuig i Martínez de Marcilla com a gran mestre de l'orde de Sant Joan de Malta (1737). La planta noble té cinc balcons de pedra amb barana de ferro forjat. El porxo és heterogeni, amb pilars octogonals en el centre, finestres coronelles a l'esquerra i arcs conopials a la dreta.

El vestíbul o entrada es troba cobert per un enteixinat de fusta i, a partir d´un arc rebaixat sobre columnes toscanes, dóna accés al pati, modificat i reduït, amb els arcs rebaixats dels laterals cegats i les columnes dòriques, a la manera serliana, embegudes en un mur de construcció recent. A la dreta, hi ha un coll de cisterna de secció poligonal, adossat al mur. Al fons, un altre arc rebaixat acull l´escala, amb barana metàl. lica amb l´escut dels Despuig, que puja al replà del pis noble, obert al pati en forma de galeria de tres arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes, amb balustrada a la part inferior.

Notes històriques

El rei Felip IV atorgà l'any 1658 a Ramon Despuig i Rocabertí, cavaller de l'orde de Calatrava i capità de cavalls i cuirasses del Regne de Mallorca, el títol de comte de Montenegro. El mateix Ramon Despuig, per matrimoni amb Melciora Martínez de Marcilla, aconseguí per a la casa Despuig el títol de comte de Montoro. Un dels personatges més destacats d'aquesta família fou el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), il.lustrat i gran benefactor de les arts.

L'origen de l'edifici es remunta al segle XV. L'any 1576 era propietat de Miquel de Santjoan. A principi del segle XVII passà a la família Despuig. Més endavant, s'hi agregà una casa veïna que el 1576 era propietat de Garau Pont i s'hi realitzà una profunda reforma que donà al conjunt un caràcter barroc.

Segons l´inventari elaborat l´any 1627, quan passà a ser propietat de Ramon Despuig i Santmartí, comptava amb "sala de les cases grans, sala de la carrera, quadra, cambra del sort, recambra, cuina, cambra de les dones, pastador, cambra primera den Truyol, cambra de la capella, recambreta,  capella, entrada de la casa, botiga de baix la sala que és de l´oli, estudi de la capella, estudi del carrer, estables, i llibreria", entre d´altres estances. Des de l´època del cardenal Despuig i fins a principi de segle XX, el casal acollia una de les col.leccions de pintura i d´objectes artístics més importants de Mallorca.

Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 199 i era propietat de D. Tomàs Despuig i Despuig "hacendado", amb 25.258 lliures de quota. En la mateixa illeta, hi vivia D. Ramon Despuig i Fortuny "hacendado2, amb 20.312 lliures de quota (AMP, 1060).

Referències:

-Gambús-Massanet, 1987, 93

-Murray-Pascual, 1999, p. 141-144

-Patis de Palma: Ajuntament de Palma-Baltar & Associats, 2002, p. 109

-Valero, 2004, p. 182

-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.


George Sand i El mapa de Gabriel Valseca (Un hivern a Mallorca)

L´escriptora George Sand (París 1804-Nohant, França 1876) i el compositor polonès Frederic Chopin sojornaren a Mallorca del novembre de 1838 al 13 de febrer de 1839; després d´algun temps de residència a Son Vent (Establiments), s´allotjaren a la Cartoixa de Valldemossa, desamortitzada poc abans. El llibre de George Sand en què narra les seves vivències mallorquines, Un hivern a Mallorca, fou publicat a París el 1841.

El casal de Can Montenegro, propietat durant segles de la família Despuig acollia una bona col. lecció d'art i una interessant biblioteca. L'escriptora George Sand, a l'hivern de 1838-39, hi féu una visita que acabà en un incident que ella mateixa ens conta, relacionat amb una carta nàutica del mallorquí Gabriel Valseca, manuscrit de 1439, una obra mestra de la cartografia i de dibuix topogràfic, que aleshores, es trobava a Can Montenegro.George Sand ens conta l'episodi que visqué a Can montenegro, especialment amb el mapa:

El palau de què més es glorieja Palma és el del comte de Montenegro, un vell octogenari que havia estat capità general, un dels personatges de Mallorca de naixement més il.lustre i de fortuna més considerable. Aquest senyor té una biblioteca que ens permeté de visitar però on no vaig obrir un sol volum i de la qual no podria dir absolutament res (de tant com s´acosta al terror el respecte que tinc pels llibres), si un compatriota molt savi no m´hagués assabentat de la importància dels tresors davant dels quals havia passat amb indiferència, com el gall de la faula per entre les perles. (...)

En transcriure aquesta nota, se'm posen els cabells de punta, perquè em fa pensar en una escena terrible. Érem en aquesta mateixa biblioteca de Montenegro, i el capellà desenrotllava davant nostre aquella mateixa carta nàutica, aquest monument tan preciós i de tanta raresa, comprat per Americo Vespucci per 130 ducats d'or, i Déu sap com per l'aficionat a les antiguitats, cardenal Despuig... quan a un dels quaranta o cinquanta criats de la casa se li acudí de posar un tinter de suro damunt un dels cantons del pergamí per mantenir-lo obert damunt la taula. El tinter era ple, ple fins dalt! El pergamí, acostumat a estar caragolat, i potser impulsat en aquell instant per qualque esperit maligne, féu un esforç, un cruixit, un bot, i s'enrotllà arrossegant el tinter, que va desaparèixer dins el rotlle, botant  i lliure de qualsevol trava. Se sentí un crit general: el capellà esdevingué més pàl. lid que el pergamí. Desenrotllaren lentament el mapa, acariciant encara una inútil esperança! Quina desgràcia! el tinter era buit! el mapa estava inundat, i els bells reietons pintats en miniatura, navegaven literalment per una mar més negra que el Pont-Euxin. En aquell moment tots perderen el cap. Crec que el capellà es va desmaiar. Els criats acudiren amb poals d'aigua, com si s'hagués tractat d'un incendi, i, amb grans fregades d'esponja i de granera, es posaren a netejar el mapa, i s'emportaren una mescladissa de reis, mars, illes i continents.

Font: Sand, G. 1992: 88-90 / Valero, G.: Palma ciutat de narrativa,

Altres dades d'interès:

Aquest edifici del segle XV que fou casa de Ramón Despuig (gran mestre de l´ordre de Sant Joan de Malta) és, segons paraules de George Sand, "El Palau de que més es glorieja Palma".

Adreça

Carrer  de Montenegro, 2

07012 Palma (Illes Balears)

Zona Districte 1 - Centre

Vegeu Google Maps Vegeu Google Maps

Galeria multimedia

Imatges

Ca´n Montenegro 1 Ca´n Montenegro 2 Ca´n Montenegro 3 Ca´n Montenegro 4

Data darrera modificació: 2 d'octubre de 2014

© Ajuntament de Palma - Turisme. Carrer del Socors 22. 07002 Palma (Illes Balears) Telèfon: 971 22 59 86 | Fax: 971 22 59 93