Publicador de continguts

Grumers

Fauna i flora

Les meduses són animals molt primitius que viuen a la mar des de fa 650 milions d'anys. Pertanyen al filum dels cnidaris (del grec Knidé, que significa ortiga), com el corall o les anemones però, a diferència d'aquests, són organismes pelàgics (viuen a la columna d'aigua), i formen part del plàncton, això és, es mouen amb els corrents. Per aquest motiu les meduses no poden perseguir-nos, es limiten a estar suspeses a l'aigua, mantenint-se entre la superfície i els primers 5 metres de profunditat, on la llum és més intensa i la quantitat d'aliment major. Si en nedar duim unes ulleres de bussejar i som acurats podrem observar aquests bells animals i esquivar-los, i evitar així que ens piquin (això sí; en cas de gran presència de meduses, millor no posar-se a l'aigua).

 

Les meduses estan formades en un 95% d'aigua i són part de l'alimentació d'animals tan representatius com les tortugues marines (a la Mediterrània, fonamentalment Caretta caretta) i molts de peixos. Precisament una de les possibles explicacions de l'increment de meduses a les nostres aigües, als darrers estius, la trobam en la disminució d'aquests depredadors (tonyines i tortugues) per la pressió pesquera.

 

A la Mediterrània hi ha almenys les següents espècies de meduses:

 

  • Pelagia noctiluca 
  • Cotylorhiza tuberculata
  • Velella velella
  • Rhizostoma pulmo
  • Physalia physalis
  • Aurelia aurita

 

La majoria dels casos de picadura de les nostres costes es deuen a la Pelagia noctiluca, també coneguda com a vespa de mar.

 

Cada picadura exigeix un tractament concret, però existeixen unes passes generals:

 

1. S'ha de rentar bé la zona amb aigua de mar, sense fregar ni rascar (submergir la part afectada a l'aigua i generar corrents per damunt, a fi de retirar tots els trossos de tentacle que puguin quedar aferrats a la pell). Si aquests trossos estan molt aferrats, s'han de retirar amb un instrument rígid (com una targeta de crèdit...) mai amb els dits.

2. No s'ha de rentar mai amb aigua dolça. Les cèl·lules urticants reaccionen davant de l'aigua no salada evaginant l'arpó, picant. Si quedaven cnidocists sense disparar, amb el canvi de salinitat ho faran.

3. S'ha d'aplicar fred durant 15 minuts sobre la zona afectada. Si s'utilitza gel s'ha de tenir en compte que aquest no és més que aigua dolça congelada, no ha de tocar la picadura; s'ha d'utilitzar una bossa de plàstic o similar per embolicar-lo.

4. No és convenient rebre diverses picadures seguides ja que el risc de reacció es multiplica. Si ja se n'ha rebut una, s'han d'extremar les precaucions.

5. En cas de convulsions, alteracions cardíaques o respiratòries, s'ha d'acudir ràpidament a l'hospital més pròxim.

 

Recomanacions del Ministeri de Medi Ambient

Data darrera modificació: 13 de març de 2023